Sobre endeutats i sense solució legal

El diari Cinco Días publica un article molt interessant sobre la situació que es planteja per a aquells que han de pagar una hipoteca i no poden fer front als venciments, i analitza la possibilitat d'acollir-se a la Llei Concursal per afirmar:

La ley concursal no es útil para el ciudadano que haya dejado de pagar la letra, pero sí puede ayudar a autónomos o pymes con problemas financieros

El recurso legal para las hipotecas en apuros
Nuria Salobral
Fri, 25 Apr 2008 22:00:00 GMT

I no li falta raó.

Ara bé, la qüestió tal vegada és una mica més complicada o té aspectes no contemplats pels experts interrogats pel diari, que posen l'accent en els costos del procediment concursal, però que no exploren altres qüestions prou interessants.

En tot cas, voldria fer dues consideracions:

La primera, és que m'he passat anys desganyitant-me proposant de fer una legislació específica per contemplar les situacions de sobre endeutament de les famílies per tal d'arbitrar procediments que permetin evitar que, els que tinguin problemes, no es vegin abocats a perdre tot el que han aconseguit desprès de molts anys de treball i sacrificis, tot complint el mandat constitucional de defensar els legítims interessos dels consumidors i dels usuaris. Però ningú no m'ha fet cas, tot i que era una manera de fer política social sense gastar ni un euro del pressupost de l'estat.

La segona, és que, atesa la situació de l'administració de justícia i la impossibilitat que amb els actuals mitjans pugui assumir la solució d'un gran nombre d'afers d'aquesta naturalesa, els creditors (bancs i caixes) es poden haver d'enfrontar al fet que, malgrat la seva diligència a l'hora d'instar els procediments que preveu la llei, les solucions que esperen no arribin en el termini que necessiten, de manera que (tal vegada) siguin els primers interessats a buscar mecanismes per resoldre un problema que els pot portar a ells a acollir-se als procediments que preveu la llei concursal.

Tot dependrà de l'habilitat dels operadors jurídics per entendre el problema i emprendre les mesures que millor s'adigin a la defensa dels interessos dels seus clients que, al seu torn, formen part d'un col·lectiu que promet ser molt nombrós i que globalment és susceptible de sumir el sistema en el col·lapse. Però no val a badar.

Passen els anys i el país segueix estant per fer

Ho llegeixo en el quadern gris de Josep Pla:

"ací, en aquest país, només tenen gruix, pes, sabor i importància les coses, els interessos, les manies personals. El país, en tant que integració de ciutadans sobre aspiracions de caràcter genèric, està per fer, s’ha de construir. Els interessos generals només existeixen quan es produeix la presumpció que repercutiran en la pròpia, personal comptabilitat"

Ho deia el 24 d’abril de 1918, fa 90 anys.

Mireu si n'ha passat de temps i encara estem igual.

Aquest és un país de gent individualista que només és capaç de compartir un tros de cel, no perquè el vulguem, sinó perquè ens ve imposat i no el podem triar. Si haguéssim d'escollir quin bocí de cel volem, de ben segur que viuríem en un forat negre.

Està escrit en el Diari de Sessions del Parlament de Catalunya

Atès que ara tothom s'apunta a la defensa del Ter i a l'exigència de compliment de la llei 15/1959, especialment pel què fa als cabals mínims, em permeto recordar que això ja ho vaig demanar el 20 de novembre de 2005, mitjançant una interpel·lació al Govern de la Generalitat. Les referències, per a qui les vulgui consultar, són les següents:

Interpel·lació sobre l’aigua:

Publicació en el Butlletí Oficial del Parlament de Catlunya del 24 d'octubre de 2005, pàgina 57: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b232.pdf#page=57

Substantació de la interpel·lació (transcripció del debat) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 27 d'octubre de 2005, pàgines 12 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p059.pdf#page=12

Moció sobre l’aigua:

Atesa la resposta del Conseller de Medi Ambient, senyor Salvador Milà, vaig interposar una Moció subsegüent a la interpel·lació.

Publicació de la moció en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya del 7 de novembre de 2005, página 25: http://www.parlament.cat/activitat/bopc/07b238.pdf#page=25

El text literal de la Moció va ser el següent:

El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a donar compliment a allò que disposa l’article 1r., apartat 1, del Decret de 14 de novembre de 1958, sobre abastament d’aigües, sancionat amb força de Llei per la Llei 15/1959, d’11 de maig, que textualment disposa el següent:
«Dels cabals del riu Ter, regulats pels embassaments de Sau i de Susqueda es destinaran amb caràcter preferent els següents: un metre cúbic per segon, per abastament de Girona i poblacions de la conca i de la Costa Brava; altre cabal mínim en l’esmentat riu, aigües avall de El Pasteral, que doni lloc a Girona a un mínim circulant de tres metres cúbics per segon, i els cabals necessaris pel rec de la zona regable del Ter».

Substantació de la moció (transcripció del debat i votació) al Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del 10 de novembre de 2005, pàgines 60 i següënts: http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/07p060.pdf#page=60

La Moció va resultar rebutjada. Hi van votar a favor els grups parlamentaris del PP i de CiU (52 vots) i la van votar en contra els grups parlamentaris del PSC, ERC i IC-V (68 vots).

Temps era temps ...

... que la humanitat es preocupava de satisfer les seves necessitats bàsiques. Per exemple de l'abastament d'aigua a les poblacions.

Era tant l'interès per resoldre aquest tipus de problemes que algunes civilitzacions van realitzar grans obres d'enginyeria. En el cas dels romans encara ens sorprenen alguna de les seves obres, al punt que les considerem espectaculars i les seguim admirant quasi dos mil anys després de ser realitzades. És el cas, entre altres, de l'aqüeducte de Segòvia, a la imatge:

Aqüeducte: Conducte artificial aubterrani o elevat per a portar aigua d'un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.

Els aqüeductes, però, es limitaven a realitzar el transport pel simple desnivell entre el punt de captació de l'aigua i el punt de destinació. A manca d'energia, la força de la gravetat operava miracles. Altres civilitzacions van treballar amb problemes de major complexitat, entre els quals la possibilitat d'elevar l'aigua, desenvolupant gran quantitat de sistemes, entre els quals mereix un lloc d'honor la sínia (o noria en llengua castellana). Algunes empraven l'esforç muscular d'animals per moure la roda, però més endavant van aconseguir el prodigi de no requerir cap altra energia que el propi corrent de l'aigua per produir l'elevació. A la imatge una sínia encara en funcionament en el llevant espanyol:

Hi ha països que tenen una gran abundor d'aigua i això els ha permès de disposar de grans rius o de canals, en mots casos navegables, de manera que poden aprofitar els seus recorreguts per al transport o pel lleure, en lloc de les carreteres o els ferrocarrils. És el cas, entre altres, de França, creuada per múltiples canals com el de la imatge:

En el segle XX, l'escassetat endèmica d'algunes regions i ciutats de la península ibèrica va poder ser resolta amb la construcció de grans embassaments a partir dels quals es van poder fer transvasaments d'aigua d'unes conques hidrogràfiques a les altres. És el cas del famós transvasament Tajo-Segura, del que es poden veure unes conduccions a la imatge:

Transvasament: Accióde transvasar, és a dir, de fer passar (l'aigua) d'un riu a un altre riu. Dit d'una altra manera, encara que vingui d'un riu, si en lloc d'anar a parar a un altre riu l'aigua va a parar a una bassa o a una planta potabilitzadora, el tràfec no deu ser un transvasament, sinó una altra cosa. (En cas de dubte es recomana consultar a la Generalitat, que de canviar el nom a les coses en sap molt, al menys en català).

Ha calgut però arribar al segle XXI per descobrir que tots els esforços fets al llarg de la història de la humanitat per tenir aigua eren un atemptat contra la natura. Malgrat que quatre cinquenes parts del planeta son aigua, els savis s'han adonat que aquest és un recurs escàs, que cal estalviar. Una excusa extraordinària per no dutxar-se i anar a les manifestacions reclamant una nova cultura de l'aigua sense haver-se rentat. A la imatge un prodigi tecnològic per assegurar-se de no gastar el líquid capaç de treure la ronya (només de la pell i de la roba, atès que no està demostrat que també pugui netejar la brutícia enganxada al cervell):

Nota: Al pas que anem, les previsions menys optimistes fan preveure una disminució alarmant de la higiene i un augment espectacular de la ferum de tigre i de la resta d'efectes associats a l'estalvi d'aigua dita "de boca".

«AA Emergència» de Creu Roja

«AA Emergencia» de Cruz Roja: igual de leyenda urbana que el número ICE: "El texto típico de este encadenado / leyenda urbana que circula por correo parece ser este: Mensaje de la Cruz Roja IMPORTANTE Esta es una recomendación de la Cruz Roja a nivel mundial. Las ambulancias y emergencias médicas se han dado cuenta..."

(Via Microsiervos - Light.)

Resar a la vorera

I vigilats per la policia perquè no entorpeixin el pas dels vianants.

És una escena realment estrambòtica. Impensable no fa gaire temps.

Quanta estona pot durar l'oració? Quantes molèsties poden causar als veïns?

És prudent tractar el tema d'aquesta manera? Com es deuen sentir els orants que han viscut l'experiència?Son gent de pas o son dels que es quedaran a viure indefinidament amb nosaltres?

A vegades penso que no estem preparats per enfrontar-nos a situacions que desborden la nostra capacitat de resposta.

Si aquesta gent esdevenen ciutadans catalans per residència (és català qui viu i treballa a Catalunya), conserven la seva religió i insisteixen a continuar les seves pràctiques, cóm acabarà el tema?

L'article 16 de la Constitució és molt clar i la nostre manera d'entendre'l o d'aplicar-lo és diferent a cada lloc, i aquesta és una qüestió molt seriosa, que ateny a sentiments molt profunds de les persones i que, agradi o no, cal abordar amb intel·ligència i respecte. Molt de respecte.

Què hi fem els catalans a Berlín?

El vice-president Carod ha inaugurat una oficina de representació de la Generalitat de Catalunya a Berlín.

Els catalans, a través dels impostos, estem sostenint la representació diplomàtica d'Espanya a la mateixa ciutat.

Ignoro si els alemanys, amb la visió que tenen del seu propi país - vull dir que, malgrat la divisió territorial d'Alemanya, tots els alemanys son alemanys - son capaços d'entendre què hi fa la representació catalana en aquella ciutat, o si s'ho prendran a broma.

El que si sabem molts catalans és que a partir d'ara tenim dues representacions a Berlín, una que ens pot resoldre els problemes diplomàtics i consulars, i l'altre que segurament no ens resoldrà cap problema però que intentarà mostrar als berlinesos que els catalans som així, o com volem aparentar que som, encara que no ho siguem. Allò que en castellà en diuen "quiero i no puedo" (no sé si existeix l'equivalent en català, vull i no puc, ho sento).

En qualsevol cas, sembla que ens ho podem permetre.

Un blog divertit (una mica irreverent)

LOL god és un blog d'humor.

(Via Microsiervos - Light.)

Estimen l'economia sumergida en un 23% del PIB

Los técnicos de Hacienda afirman que la economía sumergida supone el 23% del PIB: "La economía sumergida en España supone un montante de 208.000 millones de euros, según Gestha. Sin embargo, desde la Agencia Tributaria se asegura que no existe una metodología para realizar este cálculo."

(Via Cincodias.com - Noticias general.)

Tot just fa uns dies (el 28 de març) s'anunciava que l'estat havia tingut un superàvit de 9.381 milions d'euros (0,84% del PIB), després que aquest caigués un 27,5% fins al mes de febrer, atès que l'any anterior havia estat de 12.948 milions d'euros.

Si no hi hagués economia submergida, quin hauria estat el superàvit?

Es pot portar aigua de fóra?

En l'actual situació de sequera i davant l'amenaça de ser sancionat per l'ús de l'aigua, he consultat a l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua), depenent de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge sobre la possibilitat de portar aigua de fóra per destinar-la a qualsevol ús. inclosa la possibilitat d'omplir piscines, regar jardins i altres, suposadament prohibides segons l'actual normativa d'excepcionalitat hídrica.
La resposta (telèfon 972 213 812) ha estat que la puc portar de França o de la Vall d'Aran, amb cisternes. Només cal que pugui acreditar la procedència.
És a dir que el problema de la sequera només és un problema de cost del transport. Si hom se la pot pagar, no cal que pateixi, pot tenir tanta aigua com vulgui.

Les millors pàgines d'error 404

Hi ha gent que posa imaginació i sentit de l'humor a la vida. Mireu-ne uns quants exemples dels missatges d'error que apareixen en alguns servidors d'internet quan no troben la pàgina que hom busca a royal.pingdom.com