"ací, en aquest país, només tenen gruix, pes, sabor i importància les coses, els interessos, les manies personals. El país, en tant que integració de ciutadans sobre aspiracions de caràcter genèric, està per fer, s’ha de construir. Els interessos generals només existeixen quan es produeix la presumpció que repercutiran en la pròpia, personal comptabilitat"
Ho deia el 24 d’abril de 1918, fa 90 anys.
Mireu si n'ha passat de temps i encara estem igual.
Aquest és un país de gent individualista que només és capaç de compartir un tros de cel, no perquè el vulguem, sinó perquè ens ve imposat i no el podem triar. Si haguéssim d'escollir quin bocí de cel volem, de ben segur que viuríem en un forat negre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada