Resar a la vorera

I vigilats per la policia perquè no entorpeixin el pas dels vianants.

És una escena realment estrambòtica. Impensable no fa gaire temps.

Quanta estona pot durar l'oració? Quantes molèsties poden causar als veïns?

És prudent tractar el tema d'aquesta manera? Com es deuen sentir els orants que han viscut l'experiència?Son gent de pas o son dels que es quedaran a viure indefinidament amb nosaltres?

A vegades penso que no estem preparats per enfrontar-nos a situacions que desborden la nostra capacitat de resposta.

Si aquesta gent esdevenen ciutadans catalans per residència (és català qui viu i treballa a Catalunya), conserven la seva religió i insisteixen a continuar les seves pràctiques, cóm acabarà el tema?

L'article 16 de la Constitució és molt clar i la nostre manera d'entendre'l o d'aplicar-lo és diferent a cada lloc, i aquesta és una qüestió molt seriosa, que ateny a sentiments molt profunds de les persones i que, agradi o no, cal abordar amb intel·ligència i respecte. Molt de respecte.